TRENETS189

La poma és viva, relluent ,

encara que hagi caigut de l'arbre.

En el sondroll no s’ha mal més.

Apercebut l’arbriu

havia posat coixí de fulles

per que no és fes mal..

Les joies s’han de cuidar !!.

Ulls picardiosos se la miren

recordant el primer pecat...

Poma rodona, pit a l’aire,

esvelta , somnis d’adolescents...

El sol se la mira

com llueix en seva finor

i com l’escarn d’ella, retornant-li

el bes de llum que li dóna

l’incita en seva glòria de poderós!!!

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 1-8-16

9Tu, Dolors Fortuño Escoda, Manoli Lleberia Catala i 6 persones més

S'ha compartit una vegada

Comparteix

 

TRENETS 188

 100.- 29-7-19

Obliden la bondat i llencen coets de maledicències.

I ens volen dins del pot de les impureses plenes.

La gratitud se l’emporten al patíbul displicents

i els genolls ja pensen en buscar coixí que se’ns roba.

Aquests valors, puntals del beneit viure tranquil

se’ls refreguen pels nassos plens d’escorbuts

i quedaran en el pou que no veu llum de sol i lluna.

I la germanada serà clonada amb la brutícia

que ja impera i els facilitarà el que es vol implantar.

100.- 29-7-19.-DE REBAIXES 19.- ANTON.-T.E.

10Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 7 persones més

2 comparticions

Comparteix

TENETS 187

 No podia deixar seva parla

penjada al horitzó...

Un dia explotaria fresca i dolça

tal qual volgué néixer...

Sols li faltava temps

en la espera,

Que la claror ho inundés tot

com llum que brilla

i no s’apaga ja mai més...

No hi hauria nit fosca,

ara s’establia per sempre.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 17-7-16.

3Lidia Sp, Cèlia Ca la Lluna i 1 més

TRENETS 186

 GERRO FLORAL.

Verge de llum,

infant nounat de quimera,

paradís retallat d'ombres bornades,

en el silenci cru

no es cou la veu...

Ombriu espés sense vents,

qui vol entrar a jugar

en el paroxisme desarborant

la quietud i la calma ?

Estels blancs

unint la coloraina

que reglota insòlits lladrucs

i fins el perfum prueja

anhels enllaminits

sorgint de la fosca.

25-7-13.- Anton.

6Tu, IPilar Valero, Pepita BM i 3 persones més

2 comentaris

4 comparticions

Comparteix

TRENETS 85

 20.-EL PAPER BLANC...

...i la ploma rascant el paper blanc

anava deixant les mosques i escarabats negres

incessantment com estenallant-los morts.

El paper blanc es queixava del desori

fins que la ploma es calmà, callant.

La seva estima era en punt final ?

Un buf de vent feu volar la pampa blanca...

Allà al lluny dels núvols anava sospirant:

-On em porta aquest tótila, em rebrega,

Farà caure les mosques i escarabats ?

Tant tranquil•la en meva tauleta i ara...

El buf cessà i ella caigué entre fullam d’arbre

que l’acolliren com mans que esperen

en un col•lectiu neguitós del que els espera...

les pampes com mans colliren el paper bellugadís

i trobaren ulls oberts per desxifrar

el missatge dels animalons negres i quiets

- T’estimo en la distància sense saber on ets,

Se que existeixes i això val al meu delit...

I les mosques i escarabats es tornaren

ventijol suau que acaronava galtes

i mans i cabellera de la joia de les fulles seques.

DE REBAIXES 14.- 12-7-14.- ANTON.-T.E.

9Tu, Dolors Fortuño Escoda, IPilar Valero i 6 persones més

2 comparticions

Comparteix