“Quien bebe en ayunas,
mejor beberĂa con aceitunas.
A qui no li agrada fer l’aperitiu?
Aquesta paraula que tant fem servir, aperitiu, provĂ© del llatĂ aperire, que, literalment, significa obrir, i que es fa servir des de l’Edat
Mitjana.
El concepte, igual que ara, era obrir l’estĂłmac abans de l’Ă pat, tot i
que sĂ s’ha variat la manera de fer-lo. Abans, es feia amb productes a base de
sucre o mel, espècies com el gingebre o el comĂ de prat i de llavors com l’anĂs,
el fonoll o el comĂ. I les begudes que es prenien, eren o bĂ© lĂ ctiques,
endolcides i fortificades, o vi.
Ara, el vermut o l’aperitiu el fem abans de dinar amb la famĂlia o amb
amics i acostumem a fer-lo amb cervesa, vi o amb la beguda que li dĂłna el nom:
el vermut.
El vermut m’encanta. Jo el conec grĂ cies al pare que sempre els
preparava, i els prepara, abans de dinars especials o els caps de setmana. Sempre
fa servir el mateix vermut, que és el que jo compro també a casa meva i la
veritat Ă©s que Ă©s deliciĂłs.
Sembla ser que el vermut és una de les begudes alcohòliques més
antigues que es coneixen.
Diuen que va ser inventat per Hipòcrates, el conegut metge grec, al
macerar amb vi algunes plantes com el “ajenjo” i el “dĂctamo”, mentres
experimentava amb herbes naturals medicinals.
De fet, el nom provĂ© de la paraula “wermut” que significa “ajenjo” –la Ăşnica
traducciĂł que he trobat en catalĂ Ă©s absenta-, de l’Edat Mitjana, i Ă©s un
arbust mediterrani amb propietats medicinals, i que serveix de base d'una coneguda beguda molt consumida durant el Modernisme, l’absenta. A França, on aquesta beguda es va
fer molt popular, se’l va anomenar vermouth.
A diferència de l’absenta, però, el vermut no Ă©s una beguda de la famĂlia
dels destil·lats, sinĂł dels macerats, ja que Ăşnicament es macera el vi amb les
herbes per aromatitzar-lo. AixĂ, els seus ingredients sĂłn el vi, l’aigua i l’alcohol,
el sucre o most concentrat, les herbes i colorants, normalment, derivats del
caramel. Aquestes herbes sĂłn fonamentals per donar-li el caracterĂstic sabor
que tĂ©, ja que a part del “ajenjo” porta anĂs estrellat, anĂs verd o fonoll,
tots ells molt aromĂ tics.
Aquesta beguda es va fer molt famosa per determinades zones de França i
italianes, degut a que moltes d’aquestes herbes sĂłn pròpies de la zona dels
Alps.
Té una graduació alcohòlica entre els 15º i els 22º i hi ha molts tipus
diferents en funciĂł del vi que serveix de base; i com Ă©s un vi de maceraciĂł,
per aquesta raĂł, en moltes bodegues, es posava directament una aixeta a la bota
on el vermut estava macerant.
A Catalunya “anar a fer el vermut” Ă©s com una instituciĂł. Sobretot quan fa bon temps, no hi ha res millor que seure en una bona terrasseta, i fer unes patates braves, unes olives i un vermut –sol o amb sifĂł-, ja sigui amb amics o amb la famĂlia. Realment, Ă©s un plaer.
I quan fa fred, com a casa res. Ara per Nadal, no hi ha Ă pat que no
comenci amb un bon aperitiu.
I sabeu que Ă©s el que mĂ©s m’agrada? Tirar-hi una oliva i al acabar el
vermut, menjar-me-la ben maceradeta. És fantà stic.
Per això, quan vaig veure la idea de fer unes olives farcides amb
vermut, al fantĂ stic llibre Pintxatu de A fuego Negro, no vaig dubtar en que seria un dels aperitiu per la Nit Bona.
Com a casa, al meu pare li agrada amb taronja enlloc de llimona, i tot
i que en la recepta original no afegien res més que el vermut, jo, robada la idea, he fet la recepta al meu aire.
AixĂ que, fem l’aperitiu?
Per
fer les aquestes olives es necessiten:
- 24 olives gordal
- 3 fulles de gelatina
- ¼ de got de vermut (jo faig servir Yzaguirre Rojo Reserva)
- Pell de taronja
- Un rajolĂ d’aigua
En
primer lloc, s’ha de posar les tres fulles de gelatina a hidratar, amb aigua
freda, sobretot, sinĂł es desfaria.
Una
vegada tinguem la gelatina hidratada, s’ha de bullir la pell de taronja amb un
rajolĂ d’aigua, per concentrar tots els sabors de la pell, i un cop arrenqui el
bull, treure la pell i dissoldre la gelatina amb aquesta petita quantitat d’aigua
calenta.
Després,
una vegada la gelatina sigui ben dissolta, s’ha de barrejar amb la resta del
vermut i deixar que comenci a solidificar a la nevera.
Aproximadament
un quart d’hora desprĂ©s, quan la gelatina comenci a quallar, ja podem omplir
les olives. Aquest pas Ă©s important, ja que si posem el farcit quan encara
sigui lĂquid, Ă©s molt possible que el lĂquid surti per la part inferior de l’oliva
que també està foradada.
AixĂ
doncs, quan sigui una mica espès, s’ha de posar el vermut dins d’una mĂ niga
pastissera i anar omplint amb molt de compte les olives, de dins, cap a fora.
I a
refredar a la nevera. Si Ă©s d’un dia per l’altre millor, sinĂł, com a mĂnim,
tres hores.
Jo
vaig posar les olives dins d’una ouera d’ous de codorniu, que queda molt
divertit, oi?
I un
acompanyament perfecte, per un bon aperitiu, Ă©s una cançó d’Els Pets. Bon
profit.
FĂ cil
Tardes de pluja, roba
de colors,
la teva esquena nua dins l'aigua,
dos o tres notes d'aquella cançó
que ho tornen tot
tan fĂ cil
Capses de fusta, vint-i-dos petons,
nits a la fresca, una de cada,
les teves cuixes sota els meus llençols
que ho tornen tot
tan fĂ cil.
Tanta ressaca per tan poc alcohol,
matins de vermut i diari.
coses menudes,
petites engrunes,
eclipsis de lluna
tresors que et caben a la mĂ .
Una mirada, hores sense son,
gust de maduixa en els teus llavis,
trossos de vida sense cap valor
que ho tornen tot
tan fĂ cil.
Tan fĂ cil.
la teva esquena nua dins l'aigua,
dos o tres notes d'aquella cançó
que ho tornen tot
tan fĂ cil
Capses de fusta, vint-i-dos petons,
nits a la fresca, una de cada,
les teves cuixes sota els meus llençols
que ho tornen tot
tan fĂ cil.
Tanta ressaca per tan poc alcohol,
matins de vermut i diari.
coses menudes,
petites engrunes,
eclipsis de lluna
tresors que et caben a la mĂ .
Una mirada, hores sense son,
gust de maduixa en els teus llavis,
trossos de vida sense cap valor
que ho tornen tot
tan fĂ cil.
Tan fĂ cil.
(Els Pets)
