📺 Info Siaran: Match Update & Schedules

diumenge, 29 de maig del 2016

Pastís d'albergínies. Healthy and tasty.

"Hasta este momento los filósofos se han dedicado a interpretar el mundo:

ahora, sin embargo, se trata de cambiarlo."

(Karl Marx)

Cada mes em passa pràcticament el mateix. Només saber quin és el blog que cal assaltar, escullo, al minut zero, la recepta, normalment faig ja un esboç del post (redacto ja la part del blog assaltat i com sempre intento ser el més fidel possible a la recepta, la transcric -i tradueixo-, escullo la cançó i deixo tot més o menys editat) i m'oblido fins pràcticament el dia abans de publicar. El post gairebé enllestit i només queda elaborar la recepta, fer les fotos i llestos. Així que, cada mes, estic a punt de que em "pilli el toro".

I aquest mes no ha estat diferent. M'ha passat exactament el mateix que sempre. Amb una diferència. El post estava llest, però aquesta vegada no tenia els ingredients necessaris i ja no estava a temps per anar-los a comprar.

Si. Ho heu encertat. Havia de ser el meu sopar de dissabte.

Solució? Aprofitant que l'altre dia vaig fer un pastís d'albergínia vegetarià, precisament inspirat en el pastís d'albergínia de la Mª Ángeles (del blog "Healthy and tasty", que com haureu deduït és el blog que em de "robar"), he modificat una mica el post que tenia mig fet i proposo la meva versió.

Així que m'he inspirat en el seu fabulós blog i aprofitant el nom del mateix, he fet una recepta SANA i SABOROSA.

Enlloc de posar pernil dolç o indiot, he fet servir seitán, enlloc de formatge en rodelles, parmesà i he afegit espècies -que m'encanten-. A veure que us sembla...a mi deliciós.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

2 albergínies
2 pastanagues
2 cebes tendres
rajolí de mel
tomàquet fregit casolà
romaní fresc
romaní sec
Alfàbrega seca
orenga sec
pebre i sal
xili picat
parmesà
200 gr de seitàn
1 all

En primer lloc, s'ha de tallar en rodelles les albergínies i posar-les, com a mínim mitja hora, amb sal, perquè perdin la fortor. I passat aquest temps, s'ha d'esbandir la sal i posar-les en una safata de forn, al damunt de paper vegetal i salpebrades i amb un raig d'oli i coure fins que siguin ben tendres a 180ºC.

I mentre, s'ha de preparar el farcit.

En una paella s'ha de començar un sofregit amb la pastanaga tallada a dauets ben petits, la ceba picada, l'all també picat i una branca de romaní fresc.

Quan les verdures comencin a agafar color, s'ha d'afegir el seitàn tallat a daus petits i sofregir bé amb la bresa, i finalment, s'ha d'afegir un raig de mel, el tomàquet fregit -al gust, jo vaig posar un parell de cullerades- i les herbes seques i remenar perquè tots els sabors s'uneixin.

I ja es poden muntar els pastissets d'albergínia. Jo he fet formats individuals.

Com si féssim una lassanya o una moussaka, s'ha d'anar alternant capa d'albergínia, farcit i parmesà ratllat, i així fins que tingui l'alçada que vulguem, tenint en compte que a l'última capa, després de l'albergínia només hem de posar una bona quantitat de parmesà ratllat.

I cap al forn, a 180ºC fins que el parmesà sigui ben desfet i daurat.

I per degustar aquesta deliciosa i sana recepta, avui proposo "The Free Fall Band".

Miqui's two nostalgic punk song

Well, I was walking down the street one day,

when I heard a song.

I goes like this:

Miqui's two nostalgic punk songs play,

in an old abandoned café on my way home.

And by the way, Miqui's two nostalgic punk songs

played in my head all day long.

And then I saw you there, slowly approaching,

I felt like a stranger deported from your side.

How could I forget who I was while singing...

Please don't go.

And if you see she's frightened,

slowly grab her hand, and come on,

you could just tell her how you feel.

But the more we hide our feelings, well,

the more intense they are.

Instead of love we'll sing along to,

Miqui's two nostalgic punk songs play

in an old abandoned café on my way home.

And by the way, Miqui's two nostalgic punk songs

Made me lose my girl.

You should know that Miqui's two nostalgic punk songs,

cover up the remorse of a man who loves you but won't say.

(The free fall band)

dimarts, 24 de maig del 2016

Els croissants de l'Oriol....i segur que serà un bon dia!

"Toda la felicidad

depende de un buen desayuno."

(John Gunther)

Cada dia vaig a peu a la feina. I torno a peu. Segueixo la mateixa rutina des del gener. Cada dia intento canviar el camí. Em perdo pels carrers de gràcia i gaudeixo de com es desperta el barri, del moviment dels mercats (passo per dos diferents) a primera hora del matí -m'agrada passar per dins-, de la olor de pa recent fet dels petits forns que em vaig trobant, dels carrers mullats acabats de netejar...del matí.

M'agraden els matins.

Però hi ha un tros del recorregut que mai vario. Cada dia passo per davant i cada dia m'aturo davant la Pastisseria de l'Oriol Balaguer. M'agrada veure el mostrador ben ple de pans i de croissants, perquè al vespre, quan torno a passar de camí a casa, gairebé sempre està buit.

L'Oriol Balaguer és un pastisser que des de molt petit volia ser pastisser, xocolater i cuiner de dolços, segurament degut a la tradició pastissera i fornera del seu pare i a les peces de xocolata que creava.

I ho va aconseguir. I no només això. He llegit que aquest revolucionari de la gastronomia va ser el primer pastisser de la història a formar part d'una partida dolça d'un restaurant. I és que recorregut en té, i un munt. Després de formar-se a l'escola de pastisseria de Barcelona i fer pràctiques en diferents negocis tant espanyols, com estrangers, va formar part, durant set anys, de l'staff del Bulli juntament amb Ferran i Albert Adrià -de qui és gran amic, per cert-.

Al 2002 va inaugurar el seu primer "estudi de pastisseria i bomboneria" del país i, a passes gegants, està aconseguint el seu propòsit de desenvolupar un nou estil i un nou concepte de la cuina dolça, de la pastisseria i de la xocolata. Ha aconseguit que a nivell mundial s'admirin les seves obres, tant per la textura, l'aroma, els maridatges, la forma i l'equilibri.

Però el que sens dubte tothom sap és que és un mestre dels croissants. I no va en broma. És campió del millor croissant artesà de mantega d'Espanya! Que no és poc!

I és que mossegar un croissant és màgic. I els seus croissants et transporten al setè cel: cruixents, lleugers, amb un deliciós sabor a mantega, ben fullat...excels.

Així que no podia passar sense el seu nou llibre: "Bake it simple". Ni sense provar de fer els seus croissants.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

500 gr de farina de mitja força
65 gr de sucre
15 gr de mel
15 gr de sal
25 gr de llevat fresc
250 ml de llet sencera
50 gr de mantega
200 gr de mantega (pels plecs)
2 ous (per pintar els croissants)

En primer lloc, s'han de treballar tots els ingredients, menys la mantega pels plegats i els ous que són per pintar els croissants, una vegada formats.

Si feu servir pastadora, s'han de treballar durant uns vuit minuts amb el ganxo amassador a velocitat mitja, però si pasteu a mà durant uns quinze minuts.

Una vegada ben pastat, s'ha de fer una bola i deixar reposar a 4ºC durant unes 12 hores.

Passat aquest temps -jo vaig deixar que reposés durant la nit-, la massa s'haurà inflat i tindrà el doble del seu volum inicial, aproximadament. Llavors, s'ha de pressionar perquè deixi anar el gas que conté i estendre amb l'ajuda d'un corró formant un rectangle de 40 cm de llarg per 30 cm d'ample.

Llavors, s'ha de col·locar la mantega que prèviament haurem estirat formant un rectangle de 30 cm per 20 cm, i tancarem la massa com si emboliquéssim la placa de mantega, com si fos un regal.

Després s'ha de fer tres plecs -com a la fotografia i si no, ho explico pas a pas, i el procediment és el mateix, en l'altre recepta de croissants que tinc publicada "aquí"- amb intervals d'una hora entre plec i plec i una vegada fets els tres, la deixem reposar una hora més. Tots els descansos, s'han de fer a la nevera amb la massa ben embolicada amb paper film.

Finalment, s'ha d'estirar la massa longitudinalment fins a aconseguir un gruix d'uns 8mm i després s'ha de tallar triangles de 8 cm per 25 cm.

I ja es poden formar els croissants enrotllant els triangles.

S'han d'anar col·locant al damunt de safates de forn cobertes amb paper sulfuritzat.

Abans de fer l'últim llevat, s'han de pintar amb ou semi-batut i ja els podem deixar fermentar, durant dues hores i mitja, dins del forn, apagat, perquè es faci crosta.

Una vegada passat aquest temps i després de que hagin duplicat el seu volum, s'han de coure a forn prescalfat a 160ºC durant uns 20 minuts o fins que tinguin el daurat que vulguem.

Quan siguin fets, s'han de deixar refredar del tot al damunt d'una reixeta, això si podeu resistir sense provar-los!

El daurat, cadascú el que vulgui...

I a veure si resistiu a que quedin freds del tot.

I per acabar amb una de les meves receptes preferides, una de les meves cançons preferides.

I'll be fine

I just had on of those days that fall apart getting me down

and thought that you could help cheering me up.

Think of you every so often sometimes I smile, sometimes I cry alone

to a memory that is gone.

Don't you mind these are not tears, my eyes swell up when I'm in here.

Go, don't be late, don't let her wonder on.

So you're with someone that makes you feel like one of those men who is invencible.

I'll go home tonight pour a glass of wine, tell myself how pretty I am.

Just don't ell me more and I'll be fine. I'll be fine.

Yes, I know, I said I wouldn't call just thought it be nice to say "Hello.

How's your life been coming along?"

Oh, I see, you guys got a puppy. Sure thing. I hear that you're happy.

Must go but you can call if you want.

So you are with someone who makes you feel like one of those men who is invencible.

I'll go home tonight pour a glass of wine, tell myself how pretty I am.

Just don't tell me more and I'll be fine.

So you are with someone who makes you feel like one of those men who is invencible.

I'll go home tonight pour a glass of wine, tell myself how pretty I am.

Just don't tell me more and I'll be fine. I'll be fine.

(Cèlia Pallí)

divendres, 20 de maig del 2016

Vichyssoise de poma i m'estreno al "Del blog al Plat".

"Si tu tienes una manzana y yo tengo una manzana

e intercambiamos las manzanas,

entonces tanto tú como yo seguiremos teniendo una manzana.

Pero si tu tienes una idea y yo tengo una idea

e intercambiamos ideas,

entonces ambos tendremos dos ideas."

(George Bernard Shaw)

Aquesta és la primera vegada que em deixo caure pel repte "Del Blog al Plat", organitzat pel blog "Destapant cassoles", però pel que veig, aquest mes de maig, enlloc de proposar un blog d'on treure una recepta, se'ns proposa una cuinera: la Mireia Carbó.

La Mireia, que molts blocaires coneixem per tallers, cursos, demostracions, classes i llibres, que en té uns quants, és una cuinera d'allò més mediàtica, ja que impartia classes amb Caprabo, va sortir a la televisió fa un munt d'anys en un espai de cuina i ha col·laborat en vàries ocasions amb la ràdio (RACC1, Com Ràdio, Onda Cero...).

Es va formar com a cuinera a l'Escola d'Hosteleria de Barcelona i tot i que va passar per diferents restaurants, finalment, va fer realitat un dels seus somnis i va crear la seva pròpia escola. I és que fa més de 15 anys que es dedica a la docència.

I com puc participar pels pèls, no m'ha quedat més remei que escollir una recepta senzilla, fresqueta -ideal per avui que fa molta calor- i completament apte per la operació bikini que molts de nosaltres debem estar fent. El fet de canviar les patates que normalment porta la vichyssoise per poma, fa que sigui molt més lleugera i que no engreixi gens, sobretot si feu la opció de cuinar-la amb llet desnatada.

Per fer aquesta recepta, del llibre de la Mireia Carbó "La cuina que no amoïna" es necessiten els següents ingredients:

4 pomes
3 porros
un bon raig d'oli
mig litre de llet (si la voleu més lleugera, desnatada)
mig litre d'aigua
sal i pebre

En primer lloc, s'han de pelar les pomes, treure'n el cor i tallar-les a daus i, a part, s'han de netejar bé els porros per evitar que caigui sorra a la sopa i tallar-los a rodelles.

En una cassola, s'ha de posar un bon raig d'oli i sofregir bé les pomes i els porros, salpebrats, fins que comencin a ser daurats.

Quan comencin a agafar un bon color, s'ha d'afegir la llet i l'aigua, tapar, i deixar que bulli a foc mig, aproximadament, uns vint minuts o fins que tant la poma com els porros siguin ben tendres.

Finalment, s'ha de passar pel turmix fins que quedi una crema ben fina.

I cap a la nevera a refredar. S'ha de servir fresquet, així que és ideal ara que arriba la calor. A part de ser una crema saníssima, és deliciosa.

Si teniu flors, unes quantes pel damunt queden molt bé.

I per una crema tant suau, res millor que la veu de la Judit Neddermann.

Ara i aquí

Obro les mans

i deixo que la vida em porti el que em

té preparat, i no puc controlar res.

Però m'és igual,

m'adono que el que ha de ser serà,

i només vull gaudir de l'existència.

Et miro i veig

algú que busca la seva veritat.

Cal ser valent per afrontar allò que sents.

Tots ens perdem

però perdre's forma part de caminar.

Tan sols podem obrir-nos per aprendre.

I ser pacients,

saber esperar el que vindrà.

Viure el present i aprofitar la gent.

I ser pacients,

saber esperar el que vindrà.

Viure el present i aprofitar la gent que tens al davant.

Perquè ara i aquí és l'únic que tenim.

(Judit Neddermann)

divendres, 13 de maig del 2016

Healthy breakfast. Llavors de chía amb llet merengada de coco i arròs. #RECEPTA EXPRÉS#

"La cura para todo es siempre agua salada:

el sudor, las lágrimas o el mar."

(Isak Dinesen)

Tot i que sembla que el consum d'aquesta llavor sigui una novetat, diuen que fa uns 3.000 anys que els maies i els asteques ja les consumien com a aliment per curar determinades afeccions i per fabricar pintures.

En aquestes cultures, sembla ser que la chía -segons explica Claidoa Monika Haros, investigadora del CSIC a l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA)- era una llavor sagrada i com a tal, formava part d'alguns rituals pagans en els que aquestes poblacions l'oferien als Déus.

Més tard, en plena colonització, els rituals pagans es van prohibir, fins al punt de que inclús es va vetar el seu consum i el seu cultiu; i d'aquí es va allargar la mala imatge de la chía i de la quinoa.

Però des de fa uns anys, la situació ha canviat. De fet, al 2009 la chía va ser declarada "novel food" -nou aliment- a la Unió Europea i això va permetre la seva comercialització i distribució pel continent europeu. I tot i que começar a ser fàcil adquirir-la, encara anem amb retard. A EEUU el seu consum va començar a estendre's cap als anys 80 (avui és el primer país consumidor d'aquesta llavor).

El boom de la chía va començar quan dos esportistes d'elit van declarar que consumien aquestes llavors perquè els proporcionava molta energia alhora que els hidratava. A partir de llavors, molts esportistes se'n van fer fans.

Però realment és tan nutricionalment bona?

Segons Haros, ja citada i experta en aquestes llavors, és tant rica en oli que pot concentrar fins i tot un 38%, i és, també, la major font vegetal d'omega-3 que es coneix. I posa un exemple molt gràfic i és que hauriem de menjar un quilo de salmó per obtenir la mateixa quantitat d'omega-3 que contenen 100 gr de llavors de chía. Però sense perdre de vista que la Autoritat Europea de Seguritat Alimentària (EFSA) recomana només un consum de 15 gr diaris, sense deixar de banda la resta d'aliments. S'ha d'incorporar el seu consum com un complement per reequilibrar la proporció adequada entre l'omega-3 i l'omega-6, que actualment esta desequilibrada a favor dels omega-6, el que podria arribar a provocar, molt a la llarga, problemes cardiovasculars i inflamatoris.

A part, les llavors de chía són molt riques en proteïnes de bona qualitat i de fibra (poden arribar a tenir el 55%), per això absorbeixen molt líquid i generen sensació de sacietat, a més de fer disminuir l'índex glucèmic en sang. Això sense deixar-nos la gran quantitat de vitamines i antioxidants que contenen, que protegeixen dels radicals lliures que són els causants de l'envelliment i d'algunes malalties.

Els experts recomanen menjar les llavors crues, a ser possible, com a condiment d'amanides o arrossos, amb iogurts, com si fossin cereals o remullades amb algun tipus de llet, animal o vegetal.

De fet, és un aliment tant concentrat que amb una sola culleradeta al dia, hi ha suficient. I això està molt bé, ja que, ara com ara, el seu preu segueix sent elevat.

Ara, si us creieu que és un aliment "miracle", com a alguns llocs volen fer creure, us equivocareu. Però saludable, ho és un munt, així que avui proposo un esmorzar saludable, a veure que us sembla.

Per fer aquesta recepta, uns 4 gotets com aquest, es necessiten els següents ingredients:

2 gots de llet de coco i arròs
xarop d'atzavara (al gust)
6 cullerades grans de llavors de chía
pell de llimona
canyella en pols
daus de coco deshidratat

En primer lloc s'han de preparar bé tots els ingredients.

La recepta no té cap cocció i és rapídissima de fer.

En primer lloc, s'ha de barrejar la llet de coco i arròs amb el xarop d'atzavara, que afegim al gust segons ens agradi més o menys el dolç, la canyella en pols i la ratlladura de llimona. Aquesta barreja, ha de reposar a la nevera, al menys, mitja hora.

Passat aquest temps, només s'ha d'afegir les llavors de chia i remenar bé perquè es reparteixin bé. Posar en gots o iogurteres i cap a la nevera.

Com ha mínim ha de reposar unes tres hores, jo ho he deixat tota la nit i així al llevar-me, ja tenia l'esmorzar llest.

Per servir, jo he posat unes tires de llimona i uns daus de coco deshidratat, que també hauria pogut posar a la barreja.

Podriem dir que és la versió més sana d'un púding de llet merengada.

Així que a esmorzar, fresquet i sa!

I per acabar, i ja que estem rotllo "healthy", la cançó que més m'agrada (o de les poques que segueixo) de zumba.

Duele el corazón

Solo en tu boca

Yo quiero acabar

Todos esos besos

Que te quiero dar

A mí no me importa

Que duermas con él

Porque sé que sueñas

Con poderme ver

Mujer qué vas a hacer

Decídete pa' ver

Si te quedas o te vas

Sinó no me busques más

Si te vas, yo también me voy

Si me das, yo también te doy

Mi amor

Bailamos hasta las diez

Hasta que duelan los pies

Si te vas, yo también me voy

Si me das, yo también te doy

Mi amor

Bailamos hasta las diez

Hasta que duelan los pies

Con él te duele el corazón

Y conmigo te duelen los pies

Con él te duele el corazón

Y conmigo te duelen los pies

Solo con un beso

Yo te haría acabar

Ese sufrimiento

Que te hace llorar

A mí no me importa

Que vivas con él

Porque sé que mueres

Con poderme ver

Mujer qué vas a hacer

Decídete pa' ver

Si te quedas o te vas

Sinó no me busques más

Si te vas, yo también me voy

Si me das, yo también te doy

Mi amor

Bailamos hasta las diez

Hasta que duelan los pies

Si te vas, yo también me voy

Si me das, yo también te doy

Mi amor

Bailamos hasta las diez

Hasta que duelan los pies

Con él te duele el corazón

Y conmigo te duelen los pies (yeah)

Con él te duele el corazón

Y conmigo te duelen los pies

Con él te duele el corazón

Y conmigo te duelen los pies (yeah)

Con él te duele el corazón

Y conmigo te duelen los pies

Quién es el que te quita el frío

Te vas conmigo, rumbeamos

Con él lloras casi un río

Tal vez te da dinero y tiene poderío

Pero no te llena, tu corazón sigue vacío

Pero conmigo rompe la carretera

Bandolera, si en tu vida hay algo que no sirve

Sácalo pa' fuera

A ti nadie te frena, la super guerrera

Yo sé que tú eres una fiera, dale

Sácalo pa' fuera

Si te vas, yo también me voy

Si me das, yo también te doy

Mi amor

Bailamos hasta las diez

Hasta que duelan los pies

Si te vas, yo también me voy

Si me das, yo también te doy

Mi amor

Bailamos hasta las diez

Hasta que duelan los pies

Con él te duele el corazón

Y conmigo te duelen los pies

Con él te duele el corazón

Y conmigo te duelen los pies

Solo con un beso

Yo quiero acabar

Ese sufrimiento

Que te hace llorar

(Enrique Iglesias feat Wisin)

diumenge, 8 de maig del 2016

Kouign-amann. Records d'infància.

"Cuando yo tenía cinco años,

mi madre siempre me decía que la felicidad

es la clave para la vida.

Cuando fui a la escuela,

me preguntaron qué quería hacer cuando fuera grande,

escribí feliz.

Me dijeron que yo no entendía la pregunta.

Les dije que no entendían la vida."

(John Lennon)

La memòria és força curiosa. A vegades, no saps com, hi ha records que són imborrables encara que aparentment, no tinguin cap mena de transcendència. Un d'aquests records, per mi, és el Kouign-amann.

No sé quants anys fa que vaig anar de viatge a la Bretanya, amb els meus pares, el meu germà i uns amics de la família. Vam llogar una autocaravana i després de passar per EuroDisney, vam fer ruta per terres bretones. En una de les parades, ni tant sols recordo a on, vam berenar en una plaça de pedra i recordo, com si fos avui, el gust d'aquella mena de pastisset-galeta-pastadefull de mantega.

Ens va agradar tant que vam comprar una postal on sortia la recepta per intentar reproduir-lo al arribar a casa. Aquesta postal apareix cada cert temps (anys) i torna a desaparèixer, igual que el record. Fa anys i anys que tinc al cap fer-la.

I l'altre dia, per fi, la vaig fer per regalar-li a la mare.

Només puc dir que, després d'hores d'elaboració, no vaig poder resistir-me a tastar-lo només sortir del forn.

Recordeu l'escena de Ratatoullie on el crític Anton Ego prova un mos del plat i torna automàticament a la infància? Doncs durant mil·lèsimes de segon, tornava a ser petita, a aquella plaça d'on ni recordo on.

El culpable és el Kouign-amann, una espècie de pastisset fullat típic de la ciutat de Douarnenez, de la regió francesa de la Bretanya.

El seu nom, en bretó, significa "pastís de mantega" i els ingredients bàsics són ben simples: farina, mantega i sucre.

Com gairebé sempre, hi ha diferents teories sobre la seva invenció. Hi ha qui diu que va ser conseqüència de la falta de farina (el que explicaria que tingui una alta proporció de mantega i sucre), altres diuen que va ser un accident a l'hora de mesurar els ingredients i altres que es deu a la influència dels mariners danesos i noruecs. En general, però es diu que va ser Yves-René Scordia, un forner i pastisser local del segle XIX.

S'elabora a partir d'una massa de pa fermentada que s'unta amb mantega i sucre abans de ser plegada, el que li dona després una consistència lleugerament fullada, que recorda a la pasta de full.

Quan encara està tebi és deliciós i es recomana el seu consum el mateix dia en que es forneja, per això allà és típic encarregar-los.

Per fer aquesta recepta, que he tret del fantàstic blog "Dulce Tradicción", es necessiten els següents ingredients:

250 gr de farina de rebosteria
135 gr d'aigua tèbia
10 gr de llevat fresc
1 culleradeta de sal
250 gr de mantega
220 gr de sucre
1/2 beina de vainilla

En primer lloc s'ha de dissoldre, en un bol, el llevat amb 50 gr d'aigua tèbia i després afegir la farina i la sal, barrejar, i per últim la resta de l'aigua.

S'ha de pastar fins que aconseguim una massa homogènia i que no s'enganxi. Es pot fer a mà, tot i que jo aquesta vegada he fet servir la KitchenAid.

Quan sigui ben amassada, s'ha de fer una bola i amb un ganivet (o amb la fulla amb la que faig la grenya del pa, en aquest cas), s'ha de dibuixar una creu a la part superior de la massa, tapar amb paper film o amb un drap i deixar que llevi en un lloc càlid.

Més o menys durant una hora i mitja, o fins que la massa dobli el seu volum inicial.

Quan quedin poca estona perquè estigui fet el llevat, s'ha de treure la mantega de la nevera i deixar que reposi uns cinc minuts.

Mentre, s'ha de treure les llavors de la beina de vainilla i barrejar-les amb el sucre.

Quan la massa sigui llesta, s'ha de pastar una mica amb les mans per treure l'aire i estirar-la amb l'ajuda del corró -al damunt d'una superfície lleugerament enfarinada-, fins aconseguir un rectangle d'uns 30 cm x 20 cm.

Llavors, s'ha de col·locar la mantega entre dos papers de forn i amb el corró estirar-la fins a obtenir un rectangle de la mateixa mida que el que hem fet abans amb la massa.

I tant la massa com la mantega s'han de deixar reposar durant una hora a la nevera.

I passat aquest temps, s'ha de començar amb els plegats de la massa, com quan fem pasta de full.

Per això, s'ha de treure la massa i la mantega de la nevera i estirar-la fins que tingui el doble de llargada que el primer rectangle que hem fet, és a dir, 60cm x 20cm. Llavors, s'ha de col·locar la placa de mantega al mig del rectangle de massa i doblegar primer la part inferior de la massa al damunt de la mantega i després la part superior, pressionant amb els dits perquè quedi la mantega ben coberta.

I fem el primer plec.

S'ha de girar la massa un quart de volta cap a l'esquerra, en el sentit contrari de les agulles del rellotge i estirar-la longitudinalment. Mentalment, s'ha de dividir la massa en tres parts, doblegar la part inferior sobre la part central i el mateix amb la inferior. Llavors, amb el dit s'ha de deixar una marca a la part inferior dreta de la massa per indicar que s'ha fet un plec. Tapem amb paper film i deixem reposar 20 minuts a la nevera.

I anem amb el segon plec.

A partir d'aquest, s'ha de substituir la farina per sucre per estirar la massa, però s'ha d'anar amb compte perquè el sucre aporta humitat i fa que la massa sigui més fràgil. Si veieu que no podeu amb ella, enfarineu una mica, però el mínim possible.

S'ha d'esparcir per la superfície de treball, col·locar la massa, girar-la de la mateixa manera que en el primer plec (un quart de volta cap a l'esquerra) i estirar-la.

Empolsinem la taula i dobleguem la massa seguint els passos del primer plec. Llavors, s'ha de deixar dues marques a la part inferior dreta per indicar que se n'han fet dos. I altre vegada, s'ha de tapar amb paper film i deixar reposar 20 minuts a la nevera.

I tercer plec.

Novament, s'ha d'empolsinar la taula amb sucre i repetir els passos dels anteriors plecs. I quan la massa sigui estirada, s'ha d'empolsinar bé la superfície amb el sucre i doblegar la massa, donar mitja volta i empolsinar amb el sucre restant.

Finalment, s'ha d'estirar de nou i enrotllar la massa sobre si mateixa, apretant-la bé.

I després tallar porcions d'uns 2-3 cm d'ample que s'han d'anar col·locant en motlles de muffins que prèviament s'han de pintar bé amb mantega i empolsinar amb sucre.

I cap al forn, durant 30 minuts a forn prescalfat a 180ºC.

Només treure els kouign-amann del forn, s'han de girar perquè el caramel que queda als motlles cobreixi bé els pastissets.

L'interior és una barreja entre la pasta de full, un croissant, un pastís, galeta...no sabria com descriure'l.

Però el seu deliciós sabor fa que, tot i ser molt contundent, siguin completament adictius.

I no trobeu que són preciosos? Ideals per quan hi ha convidats a casa a l'hora del cafè.

I per aquesta recepta, una cançó que durant els últims dies he sentit molt sovint. Pel Martí, ell ja sap perquè.

Corrandes de la parella estable

Ens vam conèixer un dimecres fent cua al cine Arkadín

i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Li vaig oferir un carmelo un vespre de Sant Medir

i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Una amiga molt amiga venia massa sovint

i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

"Vols venir", vaig preguntar-li, "a conèixer els meus padrins?"

Ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

I ara ella porta els nens al cole i jo faig els plats de la nit,

ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Jo alimento els periquitos, ella rega el jardí,

i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Jo sempre compro manxego malgrat ella és més de brie

i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Jo sóc un fan de l'Astèrix i ella té tots els Tintins,

ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Prefereixo que no parli d'aquell nòvio de París,

que ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Jo sóc de ballar la conga, ella es decanta més pel twist,

ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Jo dic "eps, un ron amb cola!" i ella vol carta de vins,

i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Ella mira Kiarostami, jo sóc més de Jacques Tati,

ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Jo ja sé dos o tres coses, ella en sap quatre o cinc,

que ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Ella no deixa que em rasqui quan em piquen els mosquits,

ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Ella és reina de les festes, jo sóc un home avorrit,

i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Jo la miro i m'espanto no fos que es cansés de mi,

ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

(Manel)