
Avui vaig a veure cadĂ vers despellejats amb la petarda. I m'encanta!









Esperava, esperava, esperava i esperava. Esperava l'hora que vinguĂ©s d'una vegada per totes a veure'm. Pensava que no vindria, però m'ho va prometre. Des del primer dia que li vaig plantejar. Jo pensava que no ho faria, però tal i com avançaven les coses em demostrava que sĂ, que hi seria allĂ . No m'ho acabava de creure. No podia dormir esperant. No podia esperar, esperant. Quins minuts mĂ©s llargs. Quines hores... Que nerviosa.
