quasi tres i mig

Ahir va tocar platja, entre gent amb nevereta, mulatos fets a base de raig uva, mantinguts amb llargues estones de sol de migdia i iaies a qui treuen a passejar en bata, però per sort, sense mitges, i que deixen palplantades al mig de la platja amb la cadira, el para-sol i el net de dos anys que dorm a la tovallola del Ronaldinho que ja grogueja.

M'agrada que l'aigua salada em tapi el nas i padlà cence pode di la eda. Em fa una vergonya tremenda però m'agrada i a sobre el fa riure :) I el que també m'agrada és que quan l'aigua del mar salada, salada de debò, s'asseca, queda marcada la sal a la pell. Això és l'estiu. Igual que l'estiu són les pigues burletes que em surten a les galtes i els ulls més verds que mai que se'm fan quan els hi toca alguna cosa més que la llum blanca-pàlida dels fluorescents del despatx.

Ell és estiu tot l'any,

(però de vegades no s'ho creu).

R

Las llamadas nocturnas no dan buenas noticias. No es sólo un tópico de cine, ayer pasó.

El padre de A murió ayer a las ocho. Era mayor, estaba enfermo... tenía que pasar y ahora ya descansa.

Hasta siempre Rafael.

Dicen que todo se puede solucionar menos la muerte.

Para lo demás, grandes dosis de paciencia, sonrisas y una pizca de suerte.

Salud, dinero y amor. Tópicos varios.

En fin, ya es miércoles.

Dia 2

Mambo! Uh!

el primer dia de jornada intensiva. crònica.

És dilluns d'agost i això vol dir que a la ciutat tot és diferent. Hi ha menys gent al carrer i menys cotxes i mira, perquè faci menys ràbia no estar de vacances, el dia està ben gris...

I tot plegat, comença emprenyant famosos per si volen participar en un llibre commemoratiu del 50è aniversari d'un super i pensant en què això de plegar a les tres serà massa. I més si el primer dia de jornada intensiva el gran jefe de la tribú no ve i es queda treballant des de casa, me'n ric jo d'això.

Espero que el taxista mallorquí que em preguntava pel carrer Mallorca hagi arribat bé. M'ha semblat molt curiós.